REDACCIONS SEGON TRIMESTRE

EL VIRTUAL ÉS REAL?


Tot alló què és virtual ho em creat nosaltres ja que es com un altre món, un món paral·lel en el que nosaltres afegim la informació que creiem convenient. Pero és realment real?
És una pregunta que m’he plantejat i crec que la única resposta que tinc a la ment és què, és real fins al punt que nosaltres volguem, ja que en aquets moments estic escrivint aquesta redacció en un espai virtual, espai que puc obsevar i modificar al meu gust; pero a la vegada no significa que formi part d’una realitat, perque només hi ha una realitat i es la que nosaltres vivim; sino que forma part d’una realitat creada per la nostra ingeniosa ment la qual necesita espais per redactar informació i oferir-la a diferents parts del món.
Tenim la necessitat de crear una altre realitat per sentir-nos aillats de la nostra i descubrir que fins hi tot una realitat alternativa com aquesta, és necessaria per les nostres vides.



L'ÈSSER HUMÀ ÉS SOCIABLE PER NATURALESA?

Tots tenim una llibertat interna que ningu pot treuren's, peró a vegades estem marcats per la societat, actuem segons la societat opina que s'ha d'actuar peró realment no escollim que volem acutar aixi.
En molts aspectes estem determinats a decidir coses no perquè realment ho volem fer sinó perquè d'alguna manera la societat ens ho demana (els estudis, ningú ens obliga a estudiar, pero sense una base les empreses no et contracten).

Som lliures peró realment tenim dues opcions, triar unicament el que nosaltres escollim que pot coincidir amb altres persones, o decantar-nos per un un pensament no del tot aceptat per nosaltres mateixos, peró que tothom està d'acord que es el millor.


DE QUINA MANERA PODEM CONVIURE AMB ALTRES CULTURES?

hi ha molts aspecetes d'una cultura que potser no sòn tant aceptats per la nostra , pero la unica manera de conviure amb altres cultures es respectar les seves lleis, tradicions i pensaments.

moltes vegades no ens posem a la pell d'una persona que be d'un altre pais, que a deixat la seva familia, la seva cultura i la anterior vida enrere, i molts de nosaltres les despreciem pensant que són inferiors i que no tenen dret a viure com ho fem aqui. Peró si ens possesim per un moment a la pell d'aquestes persones que ho han passat tant malament i nomès busquen un petit futur, ens donariem compte de la poca mentalitat que tenim que les despreciem per ser d'un altre color o per parlar una altre llengua.

Perque si a la meitat de les persones que pensen aixi no els hi quedès més remei que anar a algun dels paisos a treballar, i si a aquestes persones se le's tractès malament i amb despreci, s'adonarien de la importancia que hi ha a respectar a tothom i no nomès les persones sinó també la seva cultura.
Perque tots som iguals i tots mereixem el mateix tracte com a persones que som.


QUÈ ÉS EL BÉ?

Per mi el be es una cosa molt important i molt complicada de plasmar en una redacció ja que, qui determina que es correcte i que no, o qui es el responsable de que succeeixin moltes desgracies i no qualifiquin de incorrectes, perque altres ho veuen bé?.

La veritat es que el bé està dins d’un mateix, s’ha d’actuar com creus adient als teus pensaments i la teva personalitat, peró mai s’ha d’infringir el dret que te cada persona a ser o planificar la seva vida com vulgui.
Hi ha diferents cultures i em d’acceptat coses que no ens agraden, pero existeix un bé que totes les cultures tenen en general i es el dret a viure, qualsevol persona que tregi el dret a viure a una altre es qualificat com incorrecte.

Per tant què és el bé, sòn normes que tots tenim en aquet món, pero les em escollit, tots em votat que es aixi?
La veritat es que tot el bé que hi ha a de sortir del nostre interior i es cert que hi ha un be en comú peró sempre hi ha un que el supera i són les nostres creences i pensaments.


CREUS EN EL DESTÍ?

Realment el pensar que els nostres actes ja estaven escrits, no es un dels meus pensaments.
Tothom es lliure d’escollir que vol fer, com vol actuar o simplement decidir com vol pensar, sense que estigui determinat per un destí.
Perque realment si estem determinats per un destí, no tenim llibertat, ja que ens diuen com pensar i com actuar.

No crec en el desti perque pensó que jo actuu tal i com vull i no em fa falta creure que si les coses són d’una determinada manera es perquè el destí ho ha decidit, sinó que simplement a vegades no surten les coses com volem, perque tothom te dret a crear el seu pròpi futur.