Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?
La veritat es una opinió verificada amb teories de les persones. Per tant la veritat va dintre dels nostres pensaments que en diversos casos pot ser aceptada per altres persones pero tambe pot estar negada per altres.
Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa? Segons el pragmatisme les idees certes són les que podem asimilar, fer válides, corroborar i verificar.
Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina? El pragmatisme es basa en que es cert si es útil, en el text hi ha una petita semblança quan exposa que les idees certes són les que es poden verificar o comprovar per tant trovar una utilitat. *Exemple: Si la Cristina estudies aprovaria, peró per afirmar aixó ha tingut que comprovar-ho. Per tant enllaça el que es útil amb el que es pot verificar.
Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències practiques? Raona . No totes les idees certes han de portar amb elles una conseqüència de la seva validesa, pero la meva opinió es basa en que les coses certes han de tenir un perque i han ser útils per les persones. No serveix de gaire cose verificar qualsevol cosa sinó tè una utilitat a la vida.Segons el pragmatisme, les idees certes s’han de asimilar, vàlidar, corroborar i verificar.
Pagina 120 Doc.1
Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?
Cada persona és la propietaria dels seus pensaments i de la seva capacitat i no deu res a la societat, peró qualsevol persona sent la necessitat d’establir relacions amb altres persones i no necessariment per interés. I el que fa humà un home o una dona no és ser lliure de la dependencia de la voluntat dels altres, sinó actuar segons els teus pensaments i no per aixó s’ha de deixar de dependre d’algu.
Creus que l’indiviualisme possesiu està vigent avui dia? En què ho notes?
Moltes persones busquen nomès un benefici per elles mateixes sense tenir en compte els pensaments d’altres, peró s’ha de comptar amb altres pensaments i relacionar-se per satisfer necessitats d’altres persones. Hi ha molta gent que nomès mira els seus beneficis (famosos, rics, lladres…) i no te en compte com es poden sentir els altres, pero també hi ha persones que amb el simple fet d’ajudar algú que no sigui ell mateix també te beneficis molt més importants( ajudants d’ONG, Cruz Roja, voluntaris…).
Pag.139 preguntes de comprensió
Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? els mites, la religió, la ciència, el llenguatge, l'ètica, la política i l'art.
Què pasaria si no disposéssim de la fantasia? que ens veuriem tancats dins els limits de les nostres necessitats biologiques i dels nostres interessos immediats. Alguna vegada ha millorat la teva situació vital? si quan et refugies en la fantasia tot et sembla millor i et dona aquella petita esperança que nosaltres mateixos necessitem.
Explica la expressió "percepció bruta" de la realitat referida als animals. perque els animals no fan ús de la fantasia nomes responen a la seva necessitat biológica (si te gana menja). Com qualificaries la nostra? una realitat més diversa en la qual tenim la sort de poder pensar que volem fer i com ho volem fer, sense que ens deixem guiar pel nostre instint.
En quins ámbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia? dons quan es pasa per un moment dificil refugiar-te a una petita fantasia et fa les coses més fàcils, i no fa que l'experiència sigui tant dolenta.
Fal·làcies
Preguntes complexes: comporten pressuposicions.
Ex: Em tornes el boligraf?
Tan si respon si com no, afirma que te el meu boligraf.
Ad ignoramtiam: si ningu a demostrat que una cosa es veritat, llabors es falsa, i si ningu a demostrat que una cosa es falsa, llabors es vertadera.
Ex : ningu a demostrat que Déu existeix, per tant no existeix.
Circular: es com buscar un sinónim.
Ex: ella es mare, per que? Perque te filles
Per que te filles? Perque es mare.
Ad hominem: refuta la opinió atacant personalment a la persona, existeix el “tu quoque” que significa tu tambe.
Ex: fumar no es bo per la salut, no fumis. Com em pots dir que no fumi, si tu tambe fumas.
Autoritat: ho defensa perque ho a vist afirmat en algún lloc públic
Ex: aixo es aixi perque ho he llegit en un llibre.
Ad baculum: es defensen mitjançant amenaces.
Ex: si pases del limit permès, rebras una multa.
Ad populum: provoca entusiasme o altres sentiments.
Ex: tant com t’estimo, com pots fer-me això?
Ex populo: consta en afirmar-ho si tothom està d’acord.
Ex: tothom admet que l’examèn es difícil, per tant l’examèn es difícil.
Post hoc, ergo propter hoc: es el fet de la causa falsa, el fer una cosa causarà una altre.
Ex: me relliscat perque el terra està mullat, per tant que el terra estigui mullat es causa de que jo em caigès.
Generalització precipitada: es basa en dir que tot es d’una determinada manera, aixo seria correcte si es comprovessin tots els casos.
Ex: tots els homes son gelosos (no tots ho sòn, potser uns quant si ho sòn, per afirmar la frase s’ha de comprovar).
Pendent relliscós: es com un efecte domino, en el qual no actuar d’una manera causarà moltes altres coses, pero sense aportar proves o amb proves molt poc vàlides.
Ex: si no vas a treballar el cap et fara fora, i no podràs pagar la hipoteca, viuràs al carrer i et treuran els nens, serán adoptats per altres families i mai mès podràs veurel’s creixer.
5 arguments de llibertat:
Realment tenim llibertat, o nomès està basada en la nostra llibertat externa que ens indica el que es moralment correcte i el que no, el que podem fer i el que no.
Quan una persona es portada a la presó aquesta llibertat es retirada perque no te dret a escollir que vol fer i no te opcions.
Hi ha un destí que ens encamini cap el nostre futur? Per tant si hi ha un destí no tenim llibertat de triar el que nosaltres creiem correcte o no, perque estem predestinats a actuar aixi, i no ho podem canviar.
Es cert que estem determintats per la societat? El saber que pensarà la gent de nosaltres implica una llibertat més tancada? Possiblement, però sempre serem responsables dels nostres actes.
Si tots nosaltres estem creats per Déu, realment tenim llibertat o ens han creat d’una manera que ja tenim determinat en nosaltres el que es bo o dolent sense haver-ho de pensar ni buscar altres possibilitats. I que el responsable dels nostres actes ès Déu.
La nostra llibertat va lligada als pensaments dels nostres pares o realment pensem i actuem segons com nosaltres sentim que ha de ser. Sense que l’ensenyament, costums o pensaments dels nostres pares influeixin en nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario