DEFINICIONS SEGON TRIMESTRE

Raó teòrica: s’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, al coneixement de la realitat.
Raó pràctica: mira d’orientar l’acció i s’imposa a les passions, per tal de portar-nos a la consecució d’una idea moral.
Metafísica: va més enllà de les explicaions cientifiques.
Ultimitat: és la resposta de la pregunta de les quals no pots preguntar més.
Subjecte: protagonista de l’acció.
Opinió (Kant): estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no té seguretat.
Interés emancipador: està orientat a la comunicació i l’entesa entre els éssers capaços de comunicar-se.
Dogmatisme : están segurs de coneixer-ho tot.
Esceptecisme moderat: comportar d’acord amb allò que es més probable.
Criticisme: intermig entre dogmatisme i escepticisme , es poden obtener coneixements certs però sempre dins del que la nostra emnt ens permet.
Perspectivisme: es pot arrribar al coneixement de la realitat amb diferents perspectives, proposat per José Ortega y Gasset.
Realisme: la ment es un mirall del món, la realitat existeix per si mateixa independentment de l’obejcte.
Idealisme: no es poden coneixer les coses tal com són sino, tal com es mostren.
Noesi: es la paraula que defineix le pensar. (Jo pensó que el cel és blau)
Prejudici: judicis previs que hem adquirit per l’educació, cultura, socialització…
Ignorancia: desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: afirmació que s’accepta com a certa perquè provè d’algú que es concedeix el crédit del coneixement de la materia.
Evidencia sensible: les dades dels sentits, es a dir la sensibilitat.
Adequació: es la realació entre el subjecte i l’objecte.
Coherencia: qualsevol coneixement ha d’efectuar-se desde el sistema de coneixements.
Pragmatisme: utilització dels enunciats per reslodre problemes vitals.
Consens: entorn del que entenen per cert(persona disposada a dialogar amb altres).
Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions amb un suport tècnic.

ACTIVITATS SEGON TRIMESTRE

Pagina 45 Doc.9

Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?
La veritat es una opinió verificada amb teories de les persones. Per tant la veritat va dintre dels nostres pensaments que en diversos casos pot ser aceptada per altres persones pero tambe pot estar negada per altres.

Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa? Segons el pragmatisme les idees certes són les que podem asimilar, fer válides, corroborar i verificar.

Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina? El pragmatisme es basa en que es cert si es útil, en el text hi ha una petita semblança quan exposa que les idees certes són les que es poden verificar o comprovar per tant trovar una utilitat. *Exemple: Si la Cristina estudies aprovaria, peró per afirmar aixó ha tingut que comprovar-ho. Per tant enllaça el que es útil amb el que es pot verificar.

Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències practiques? Raona . No totes les idees certes han de portar amb elles una conseqüència de la seva validesa, pero la meva opinió es basa en que les coses certes han de tenir un perque i han ser útils per les persones. No serveix de gaire cose verificar qualsevol cosa sinó tè una utilitat a la vida.Segons el pragmatisme, les idees certes s’han de asimilar, vàlidar, corroborar i verificar.

Pagina 120 Doc.1

Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?

Cada persona és la propietaria dels seus pensaments i de la seva capacitat i no deu res a la societat, peró qualsevol persona sent la necessitat d’establir relacions amb altres persones i no necessariment per interés. I el que fa humà un home o una dona no és ser lliure de la dependencia de la voluntat dels altres, sinó actuar segons els teus pensaments i no per aixó s’ha de deixar de dependre d’algu.
Creus que l’indiviualisme possesiu està vigent avui dia? En què ho notes?

Moltes persones busquen nomès un benefici per elles mateixes sense tenir en compte els pensaments d’altres, peró s’ha de comptar amb altres pensaments i relacionar-se per satisfer necessitats d’altres persones. Hi ha molta gent que nomès mira els seus beneficis (famosos, rics, lladres…) i no te en compte com es poden sentir els altres, pero també hi ha persones que amb el simple fet d’ajudar algú que no sigui ell mateix també te beneficis molt més importants( ajudants d’ONG, Cruz Roja, voluntaris…).

Pag.139 preguntes de comprensió

Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? els mites, la religió, la ciència, el llenguatge, l'ètica, la política i l'art.

Què pasaria si no disposéssim de la fantasia? que ens veuriem tancats dins els limits de les nostres necessitats biologiques i dels nostres interessos immediats. Alguna vegada ha millorat la teva situació vital? si quan et refugies en la fantasia tot et sembla millor i et dona aquella petita esperança que nosaltres mateixos necessitem.

Explica la expressió "percepció bruta" de la realitat referida als animals. perque els animals no fan ús de la fantasia nomes responen a la seva necessitat biológica (si te gana menja). Com qualificaries la nostra? una realitat més diversa en la qual tenim la sort de poder pensar que volem fer i com ho volem fer, sense que ens deixem guiar pel nostre instint.

En quins ámbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia? dons quan es pasa per un moment dificil refugiar-te a una petita fantasia et fa les coses més fàcils, i no fa que l'experiència sigui tant dolenta.

Fal·làcies

Preguntes complexes: comporten pressuposicions.

Ex: Em tornes el boligraf?
Tan si respon si com no, afirma que te el meu boligraf.

Ad ignoramtiam: si ningu a demostrat que una cosa es veritat, llabors es falsa, i si ningu a demostrat que una cosa es falsa, llabors es vertadera.

Ex : ningu a demostrat que Déu existeix, per tant no existeix.

Circular: es com buscar un sinónim.

Ex: ella es mare, per que? Perque te filles
Per que te filles? Perque es mare.

Ad hominem: refuta la opinió atacant personalment a la persona, existeix el “tu quoque” que significa tu tambe.

Ex: fumar no es bo per la salut, no fumis. Com em pots dir que no fumi, si tu tambe fumas.

Autoritat: ho defensa perque ho a vist afirmat en algún lloc públic

Ex: aixo es aixi perque ho he llegit en un llibre.

Ad baculum: es defensen mitjançant amenaces.

Ex: si pases del limit permès, rebras una multa.

Ad populum: provoca entusiasme o altres sentiments.

Ex: tant com t’estimo, com pots fer-me això?

Ex populo: consta en afirmar-ho si tothom està d’acord.

Ex: tothom admet que l’examèn es difícil, per tant l’examèn es difícil.

Post hoc, ergo propter hoc: es el fet de la causa falsa, el fer una cosa causarà una altre.

Ex: me relliscat perque el terra està mullat, per tant que el terra estigui mullat es causa de que jo em caigès.


Generalització precipitada: es basa en dir que tot es d’una determinada manera, aixo seria correcte si es comprovessin tots els casos.

Ex: tots els homes son gelosos (no tots ho sòn, potser uns quant si ho sòn, per afirmar la frase s’ha de comprovar).

Pendent relliscós: es com un efecte domino, en el qual no actuar d’una manera causarà moltes altres coses, pero sense aportar proves o amb proves molt poc vàlides.

Ex: si no vas a treballar el cap et fara fora, i no podràs pagar la hipoteca, viuràs al carrer i et treuran els nens, serán adoptats per altres families i mai mès podràs veurel’s creixer.


5 arguments de llibertat:

Realment tenim llibertat, o nomès està basada en la nostra llibertat externa que ens indica el que es moralment correcte i el que no, el que podem fer i el que no.
Quan una persona es portada a la presó aquesta llibertat es retirada perque no te dret a escollir que vol fer i no te opcions.

Hi ha un destí que ens encamini cap el nostre futur? Per tant si hi ha un destí no tenim llibertat de triar el que nosaltres creiem correcte o no, perque estem predestinats a actuar aixi, i no ho podem canviar.

Es cert que estem determintats per la societat? El saber que pensarà la gent de nosaltres implica una llibertat més tancada? Possiblement, però sempre serem responsables dels nostres actes.

Si tots nosaltres estem creats per Déu, realment tenim llibertat o ens han creat d’una manera que ja tenim determinat en nosaltres el que es bo o dolent sense haver-ho de pensar ni buscar altres possibilitats. I que el responsable dels nostres actes ès Déu.

La nostra llibertat va lligada als pensaments dels nostres pares o realment pensem i actuem segons com nosaltres sentim que ha de ser. Sense que l’ensenyament, costums o pensaments dels nostres pares influeixin en nosaltres.

REDACCIONS SEGON TRIMESTRE

EL VIRTUAL ÉS REAL?


Tot alló què és virtual ho em creat nosaltres ja que es com un altre món, un món paral·lel en el que nosaltres afegim la informació que creiem convenient. Pero és realment real?
És una pregunta que m’he plantejat i crec que la única resposta que tinc a la ment és què, és real fins al punt que nosaltres volguem, ja que en aquets moments estic escrivint aquesta redacció en un espai virtual, espai que puc obsevar i modificar al meu gust; pero a la vegada no significa que formi part d’una realitat, perque només hi ha una realitat i es la que nosaltres vivim; sino que forma part d’una realitat creada per la nostra ingeniosa ment la qual necesita espais per redactar informació i oferir-la a diferents parts del món.
Tenim la necessitat de crear una altre realitat per sentir-nos aillats de la nostra i descubrir que fins hi tot una realitat alternativa com aquesta, és necessaria per les nostres vides.



L'ÈSSER HUMÀ ÉS SOCIABLE PER NATURALESA?

Tots tenim una llibertat interna que ningu pot treuren's, peró a vegades estem marcats per la societat, actuem segons la societat opina que s'ha d'actuar peró realment no escollim que volem acutar aixi.
En molts aspectes estem determinats a decidir coses no perquè realment ho volem fer sinó perquè d'alguna manera la societat ens ho demana (els estudis, ningú ens obliga a estudiar, pero sense una base les empreses no et contracten).

Som lliures peró realment tenim dues opcions, triar unicament el que nosaltres escollim que pot coincidir amb altres persones, o decantar-nos per un un pensament no del tot aceptat per nosaltres mateixos, peró que tothom està d'acord que es el millor.


DE QUINA MANERA PODEM CONVIURE AMB ALTRES CULTURES?

hi ha molts aspecetes d'una cultura que potser no sòn tant aceptats per la nostra , pero la unica manera de conviure amb altres cultures es respectar les seves lleis, tradicions i pensaments.

moltes vegades no ens posem a la pell d'una persona que be d'un altre pais, que a deixat la seva familia, la seva cultura i la anterior vida enrere, i molts de nosaltres les despreciem pensant que són inferiors i que no tenen dret a viure com ho fem aqui. Peró si ens possesim per un moment a la pell d'aquestes persones que ho han passat tant malament i nomès busquen un petit futur, ens donariem compte de la poca mentalitat que tenim que les despreciem per ser d'un altre color o per parlar una altre llengua.

Perque si a la meitat de les persones que pensen aixi no els hi quedès més remei que anar a algun dels paisos a treballar, i si a aquestes persones se le's tractès malament i amb despreci, s'adonarien de la importancia que hi ha a respectar a tothom i no nomès les persones sinó també la seva cultura.
Perque tots som iguals i tots mereixem el mateix tracte com a persones que som.


QUÈ ÉS EL BÉ?

Per mi el be es una cosa molt important i molt complicada de plasmar en una redacció ja que, qui determina que es correcte i que no, o qui es el responsable de que succeeixin moltes desgracies i no qualifiquin de incorrectes, perque altres ho veuen bé?.

La veritat es que el bé està dins d’un mateix, s’ha d’actuar com creus adient als teus pensaments i la teva personalitat, peró mai s’ha d’infringir el dret que te cada persona a ser o planificar la seva vida com vulgui.
Hi ha diferents cultures i em d’acceptat coses que no ens agraden, pero existeix un bé que totes les cultures tenen en general i es el dret a viure, qualsevol persona que tregi el dret a viure a una altre es qualificat com incorrecte.

Per tant què és el bé, sòn normes que tots tenim en aquet món, pero les em escollit, tots em votat que es aixi?
La veritat es que tot el bé que hi ha a de sortir del nostre interior i es cert que hi ha un be en comú peró sempre hi ha un que el supera i són les nostres creences i pensaments.


CREUS EN EL DESTÍ?

Realment el pensar que els nostres actes ja estaven escrits, no es un dels meus pensaments.
Tothom es lliure d’escollir que vol fer, com vol actuar o simplement decidir com vol pensar, sense que estigui determinat per un destí.
Perque realment si estem determinats per un destí, no tenim llibertat, ja que ens diuen com pensar i com actuar.

No crec en el desti perque pensó que jo actuu tal i com vull i no em fa falta creure que si les coses són d’una determinada manera es perquè el destí ho ha decidit, sinó que simplement a vegades no surten les coses com volem, perque tothom te dret a crear el seu pròpi futur.