DEFINICIONS TEMA 1

saber ordinari: sap el que pero no el perque.
saber cientific: no li preucupa el que sino el perque.
saber filosofic: utilittza la rao per respondre a preguntes.
ciència: coneixement universal i necessari-
mètode: manera de pensar o actuar previament planificada.
aixoma: principis fondamentals i indemostrables dins del sistema.
mètode hipoteticodeductiu: te moments de deducció i d'inducció.
llei: enunciat universal que expressa el comportament d'un fenomen.
inducció completa: comprovació individual.
mètode empiricoracional: consta dels sentits i l'enteniment.
empirísme: considera necessaris l'experiència i la raó.
mètode analiticolinguistic: filosofia del anàlisi del llenguatge.
hermeneutica no normativa: descobrir els elements de la comprensió.
estètica: filosofia de la bellesa.

RESUM PÀGINA 18-23

EVOLUCIÓ DE TERME CIÈNCIA
-pretensions de la universitat
-necessitat
-immutabilitat
-eternitat

*Dos elements
-experimentació
-aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat

ÉS CIÈNCIA FILOSOFIA?
-Saber i ciència no s’identifiquen hi ha formes de saber que no es com la filosofia

TIPUS DE CIÈNCIES
-formals
-empíriques

METODE DEL SABER CIENTÍFIC
*Metode de les ciències formals, hi ha dos tipus de demostració
-Deducció(aixomes, regles de formació i transformació)
-Inducció(completa i incompleta)
*Metode de les ciències naturals es serveix de la
-Demostració inductiva
-Metode hipoteticodeductiu que te nivells(enunciats protocol·laris, lleis, teories) i passos(observació, hipótesis explicativa, formular matemàticament, contrastació, hipotesi s’acepta com a llei)
*Metode de ciències socials te un enfocament metodològic (explicar i comprendre).
-empiricoracional
-hermeneutica

ACTIVITATS 1 TRIMESTRE

Pagina 21 Doc4.

Que tenen en comu i en que es diferencien les lleis i les teories cientifiques? De les teories es dedueixen les lleis d’una ciencia en particular. Les lleis expresen el comportament d’algun tema.

Busca algún exemple de teoría i indica algunes lleis que la formen. La llei de la genética de Newton, deia que de dos pesols verds un hi había un 90% de possibilitats que sortissin pesols verds.

Pagina 28 Doc10.

Quina és la funció de filosofia segons el text? Trobar el sentit de les ciències humanes.

Pagina 30 Doc12.

Perque l’existencia de l’home actual es centrifuga i penúltima? Quines consequenciencies te per a nosaltres? Perque fuig d’ell mateix i fa transcorrer la vida sobre si mateix. Si fuig no podem saber per tant mai serem res, nomes ens ocupem de les coses quotidianes.

Has viscut alguna vegada l’experiencia que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Si , quan et troves la mort d’una persona estimada et repleges sobre tu mateix sense deixar que ningu t’ajudi a sortir d’aquest forat.

Per Zubiri quin es el problema de la filosifa contemporánea? La seva formula intel·lectual, plantejament del problema metafísic, anar mes enllà d’un mateix.

Informacio sobre Zubiri:

Xavier Zubiri, va neixer a San Sebastián, el 4 de desembre del 1898.
Ingresa en el 1917 en el seminari de Madrid, guanya la cátedra de filosofía de l’ Universitat en 1926. Amb un permis de estudis, asisteix a cursos en Friburgo y Berlín, amb Husserl y Heidegger. Es casa en matrimoni amb Carmen Castro al 1936.
Durant la guerra civil permaneix a París on treballa en Física amb Louis de Broglie y amb Emile Benveniste en filología.
Al acabar la guerra acepta la cátedra de filosofía a Barcelona, i demana la excedencia per el seu descontent amb el model de universitat vigent en aquell moment. Desde llavors va impartir cursos privats.
Va morir a Madrid a l’edat de 85 anys.
La seva filosofía es molt originalidad, en ella destaca la seva nova idea de la realitat. La realitat no es sinónim de las cosas existents sino que es el present en la percepció com sent alguna cosa propia de lo donat, es a lo que Zubiri descriu com "de suyo". Durant un tiemps, per sobreviure, es va dedicar amb la seva esposa a la traduccio de textos: Una de les eves traduccions "¿Qué es Metafísica?" de M. Heidegger.
No va ser un autor molt prolífic y durant la seva vida va publicar: Naturaleza, Historia, Dios (1943)i els tres toms de Inteligencia Sentiente (Inteligencia y Realidad - 1980; Inteligencia y Logos - 1982, Inteligencia y Razón - 1983) en la que Zubiri describe su idea de lo que es la intelección del hombre. Actualment els seus cursos están publicats per la Fundación Xavier Zubiri.

REDACCIONS 1 TRIMESTRE

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

La filosofia per molta gent és un ensenyament del pensament de les persones que utilitza la raó i la lógica, intenta buscar respostes a diferents dubtes (quin lloc ocupa l’home al món, que som o no som, i quina es la posible realitat)
La paraula filosofia prové del grec que significa amor per la saviesa així dons la filosofia creix en homes i dones que busquen saber mes cada dia.
La filosofia utilitza la lógica que es l’estudi del raonament que una persona pot utilizar per raonar. Es demostra quins temes son valids i quins no.
Tracta molt sobre l’estudi de l’univers i la seva historia.
Els escriptors de filosofia no son uns filosofs veritablement son escriptors, ja que un filosof es pasaría les hores pensant per donar resposta a les preguntes. Ser filosofs es creure en la continuació de la lógica, de la mort o qualsevol altre obstacle, ells creuen que sempre hi ha resposta.


LA FILOSOFIA ÈS UNA CIENCIA?

La filosofia està considerada i no considerada una ciencia, ja que la ciencia es dedica a fer probes de preguntes que tenen i la filosofia dona una resposta elavorada de les creences de cadascu i de qui ho raona. Encara que es cert que la filosofia tambe descobreix altres respostes que era impensables pero la filosofia te uns metodes una mica immaterials els quals a la ciencia no valen si no están comprovats elavoradament. Pero de fet la filosofia ajuda a la ciencia iniciant unes disciplines cientifiques, que comproven si les reflexions de la filosofia poden ser certes. La filosofia en si es un exercici de reflexió, que a vegades pot estar lligada a la ciencia, pero no està del tot considerat que la filosofia sigui una ciencia.


PODEM ARRIVAR A CONEIXER?

Les persones som molt inteligents podem descubrir respostes a preguntes que ens em fet i fins hi tot coneixer d’on provenim i de que estem formats. S’ha arribat a coneixer d’on prove el sistema solar, s’ha explicat l’explosió del big-bang, s’ha conegut l’existencia d’altres planetes etc.. Estem destinats a coneixer cada dia mes coses de les que ja sabem i les ganes de coneixer no en falten.
Pero com totes les coses hi ha un punt que no podem dominar, no podem pretendre saber-ho tot de tots els temes, segur que hi han coses que no podem coneixer. Pero les persones no es queden de braços plegats l’ambit de coneixer altres coses, altres cultures, altres menjars … ens fa mes grans per dins i s’omplen les ganes de coneixer i de no rendirse mai.
Ni tancar portes al coneixement, perque coneixer mes coses no fa cap mal a ningu.