Intel·lectualisme moral: identificació entre el saber i la virtut
Maièutica: art de donar llum a la veritat de Sòcrates
Hedonisme: teoria que identifica el bé morla amb el plaerFelicitat (Aristòtil): activitat intel·lectual pròpia de l'ésser humà que s'identifica amb el bé suprem
Prudència: capacitat de determinar allò que ens convé
Pau interior: estat d'imperturbabilitat al qual ha d'arribar el savi estoic fent-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: teoria que diu que els plaers es poden mesurar i es poden comparar entre si per arribar al màxim plaer; per tant, tots els plaers són iguals en qualitat.
Utilitarisme de la regla: teoria de Stuart Mill que exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja hem considerat morals per la bondat de les seves conseqüències.
Ètica deontologica: ètica que persegueix una finalitat i no el deure
Ètica teleologica: ètica que es preocupa pel deure i no la finalitatImperatiu categòric: ordres que ens ordenen obrar d'una manera o altra de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi i són ordres morals.
Dignitat humana: valor absolut dels éssers humans que no permet que sigui canviat per res.
Intuïcionisme dels valors: poder captar els valors a partir de la intuïció i no de la raó i de la sensibilitat.
Comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes en les quals conviuen els individus
Universalisme: teoria que valora més els valors universals que les comunitats
viernes, 29 de mayo de 2009
ACTIVITATS TERCER TRIMESTRE
Doc.3 pag 195
Quina es la funció propia de l'home segons Aristótil?
Defensa que és una vida i que aquesta es una activitat de l'ànima i accions raonables.
Quina relació sexisteix entre ser virtuós i ser feliç?
Perque per ser felíç moltes vegades s'han de tenir unes certes virtuts, que sense elles potser no s'agessin aconseguits certs proposits.
Comentari de text pag 200
Idees principals
- En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat.
- Les inclinacions i necessitats de l´home té un preu comercial,
- Allò que constitueix la condició perquè alguna cosa sigui fi en si mateix té dignitat i no preu.
- La moralitat és la condició en la que un ésser racional pot ser fi en si mateix, aixo amb la humanitat són les úniques coses que tenen dignitat.
Títol
La moralitat pot ser un fi en nosaltres mateixos
Comentari
Defensa que tot té un preu, i que per tant tot pot ser intercanviat per una altre cosa, però si allò es troba per damunt del preu llavors té dignitat.
Per exemple: les necessitats de l´home ja que sense suposar una necessitat ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.
El que forma la condició perquè les coses puguin ser un fi en si mateix té un valor intern, la dignitat.
Tot ésser racional pot ser fi en si mateix i només per la moralitat és possible ser membre legislador , perque la moralitat i la humanitat es l'única cosa que te dignitat.
Doc.3 pag 214
De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Defensa una ciutadania oberta, en la qual tots els seus membres,siguin acceptats però aquests últims sense integrar-los de la mateixa manera que un ciutadà no estigués discriminat.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
Tots han d'atmetre una nacionalitat i aixi es podrán coneixer més coses.
A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
L´autor accepta altres cultures que no siguin les nostres, però no acepta el barrejar-les.
Aquesta manera d´entendre la democràcia es excloent, sobretot, per les persones que viuen en un lloc, que no és el seu, i estan totalment fora de la seva cultura, les seves tradicions i la seva manera de pensar.
Quina es la funció propia de l'home segons Aristótil?
Defensa que és una vida i que aquesta es una activitat de l'ànima i accions raonables.
Quina relació sexisteix entre ser virtuós i ser feliç?
Perque per ser felíç moltes vegades s'han de tenir unes certes virtuts, que sense elles potser no s'agessin aconseguits certs proposits.
Comentari de text pag 200
Idees principals
- En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat.
- Les inclinacions i necessitats de l´home té un preu comercial,
- Allò que constitueix la condició perquè alguna cosa sigui fi en si mateix té dignitat i no preu.
- La moralitat és la condició en la que un ésser racional pot ser fi en si mateix, aixo amb la humanitat són les úniques coses que tenen dignitat.
Títol
La moralitat pot ser un fi en nosaltres mateixos
Comentari
Defensa que tot té un preu, i que per tant tot pot ser intercanviat per una altre cosa, però si allò es troba per damunt del preu llavors té dignitat.
Per exemple: les necessitats de l´home ja que sense suposar una necessitat ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.
El que forma la condició perquè les coses puguin ser un fi en si mateix té un valor intern, la dignitat.
Tot ésser racional pot ser fi en si mateix i només per la moralitat és possible ser membre legislador , perque la moralitat i la humanitat es l'única cosa que te dignitat.
Doc.3 pag 214
De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Defensa una ciutadania oberta, en la qual tots els seus membres,siguin acceptats però aquests últims sense integrar-los de la mateixa manera que un ciutadà no estigués discriminat.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
Tots han d'atmetre una nacionalitat i aixi es podrán coneixer més coses.
A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
L´autor accepta altres cultures que no siguin les nostres, però no acepta el barrejar-les.
Aquesta manera d´entendre la democràcia es excloent, sobretot, per les persones que viuen en un lloc, que no és el seu, i estan totalment fora de la seva cultura, les seves tradicions i la seva manera de pensar.
REDACCIONS TERCER TRIMESTRE
NINGU NO FA MAL SAVENT QUE HO FA
Normalment nosaltres quan fem mal som minimament conscients del que fem, pero hi ha persones que depén de com actuin poder fer mal als altres insconscientment.
Aixo es deu a que no tenim un punt intermig del que es el mal, en general savem que si matem o ferim a una altres fem mal, pero moltes vegades no tenim en compte el mal que podem causar amb una mala contestació o simplement atacant a l'altre persona per els seus punts débils.
Molts actuen d'aquesta manera fan mal sense saver que ho fan , i quan s'adonen de la seva errada demanen perdó rapidament, i es senten molt arrepentits.
Per tant es possible fer mal sense sapiguer que ho estas fent, pero sempre s'han de controlar les formes amb les que ens expressem peque a un altre li pot sentar molt malament.
ES MILLOR SER UN HUMÀ INSATISFET O UN PORC SATISFET
En aquesta redacció he pensat molt, ja que per molts el estar satisfet es una cosa molt importat pero veritablement a aquestes alçades ja nose que pensar.
Si ens centrem en ser un humà està clar que no podem estar del tot satisfets perque sempre hi haurà alguna cosa que ens ho impedeixi, pero si per sobre de totes les coses volem estar totalment satisfet sense tenir en compte diferents opinions o altres punts de vista, sincerament et converteixes en un porc que només mira per a ell.
Es cert que moltes vegades s'ens diu que actuem tal i com creiem, pero realment si ho fem estem deixant de pensar en altres opinions i d'aquesta manera poc a poc et converteixes en una persona insatisfeta, és a dir en un porc insatisfet.
Normalment nosaltres quan fem mal som minimament conscients del que fem, pero hi ha persones que depén de com actuin poder fer mal als altres insconscientment.
Aixo es deu a que no tenim un punt intermig del que es el mal, en general savem que si matem o ferim a una altres fem mal, pero moltes vegades no tenim en compte el mal que podem causar amb una mala contestació o simplement atacant a l'altre persona per els seus punts débils.
Molts actuen d'aquesta manera fan mal sense saver que ho fan , i quan s'adonen de la seva errada demanen perdó rapidament, i es senten molt arrepentits.
Per tant es possible fer mal sense sapiguer que ho estas fent, pero sempre s'han de controlar les formes amb les que ens expressem peque a un altre li pot sentar molt malament.
ES MILLOR SER UN HUMÀ INSATISFET O UN PORC SATISFET
En aquesta redacció he pensat molt, ja que per molts el estar satisfet es una cosa molt importat pero veritablement a aquestes alçades ja nose que pensar.
Si ens centrem en ser un humà està clar que no podem estar del tot satisfets perque sempre hi haurà alguna cosa que ens ho impedeixi, pero si per sobre de totes les coses volem estar totalment satisfet sense tenir en compte diferents opinions o altres punts de vista, sincerament et converteixes en un porc que només mira per a ell.
Es cert que moltes vegades s'ens diu que actuem tal i com creiem, pero realment si ho fem estem deixant de pensar en altres opinions i d'aquesta manera poc a poc et converteixes en una persona insatisfeta, és a dir en un porc insatisfet.
miércoles, 4 de marzo de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)